Estimada tieta,

Fa anys que no t’escric. D’un dia per l’altre vaig deixar de fer-ho. Et podria donar les raons però, per molt que jo me les crec i per mi ho justifiquen, sonarien a excusa. Prego sàpigues disculpar-me.

De res serviria dir-te que hi he pensat moltes vegades i que he llegit i rellegit les teves cartes en moltes ocasions.

Durant el temps que vaig disfrutar del nostre intercanvi epistolar vaig gaudir molt de l’exercici d’escriure amb paper i bolígraf i de compartir idees, pensaments i experiències entre generacions ben distants com són les nostres.

Vaig fer el cerimoniós acte d’enganxar un segell a un sobre i tirar-lo a la bústia un munt de vegades. Ho feia els matins, abans de les vuit, per assegurar- me que el carter la recolliria el mateix dia. Avui ho tornaré a fer.

Després contava els dies que pensava que trigaria a rebre la teva carta i quan la tenia a les mans la llegia amb moltes ganes. Sempre hi posaves alguna sorpresa: un poema, un dibuix , uns rodolins… ho tinc tot guardat.

Aviat serà el teu aniversari. No vull deixar que passi més temps. Aquesta carta que ara escric aquí també la tinc escrita en paper i, com he dit abans, d’aquí a una estona la portaré a la bústia.

Desitjo que la rebis aviat i que et faci feliç. Que estiguis contenta i encara tinguis ganes d’escriure i explicar-me alguna cosa.

Una abraçada ben forta.

Mar.

79 dies. Desescalant. Una mica nostàlgica.

Diu la tieta Palmira: ” quan arriba mitja nit i comença un nou dia , la ràdio que mai calla ens explica què farà el dia ”

Estimada tieta,

Fa anys que no t’escric. D’un dia per l’altre vaig deixar de fer-ho. Et podria donar les raons però, per molt que jo me les crec i per mi ho justifiquen, sonarien a excusa. Prego sàpigues disculpar-me.

De res serviria dir-te que hi he pensat moltes vegades i que he llegit i rellegit les teves cartes en moltes ocasions.

Durant el temps que vaig disfrutar del nostre intercanvi epistolar vaig gaudir molt de l’exercici d’escriure amb paper i bolígraf i de compartir idees, pensaments i experiències entre generacions ben distants com són les nostres.

Vaig fer el cerimoniós acte d’enganxar un segell a un sobre i tirar-lo a la bústia un munt de vegades. Ho feia els matins, abans de les vuit, per assegurar- me que el carter la recolliria el mateix dia. Avui ho tornaré a fer.

Després contava els dies que pensava que trigaria a rebre la teva carta i quan la tenia a les mans la llegia amb moltes ganes. Sempre hi posaves alguna sorpresa: un poema, un dibuix , uns rodolins… ho tinc tot guardat.

Aviat serà el teu aniversari. No vull deixar que passi més temps. Aquesta carta que ara escric aquí també la tinc escrita en paper i, com he dit abans, d’aquí a una estona la portaré a la bústia.

Desitjo que la rebis aviat i que et faci feliç. Que estiguis contenta i encara tinguis ganes d’escriure i explicar-me alguna cosa.

Una abraçada ben forta.

Mar.

79 dies. Desescalant. Una mica nostàlgica.

Diu la tieta Palmira: ” quan arriba mitja nit i comença un nou dia , la ràdio que mai calla ens explica què farà el dia ”