La nit passada vaig somiar amb zombies. No vaig dormir tant bé com em pensava. Els meus companys de feina es van convertir en uns zombies que em perseguien per un polígon industrial en plena nit de lluna nova. Si els somnis tenen algun significat, prefereixo no saber el que vol dir aquest 🙂 Quan ahir al matí els hi vaig explicar es van fer un bon tip de riure.

Val a dir que vam començar el dia amb bon peu però una altra mena de zombies ens van acompanyar fins ben entrat el vespre. Durant la jornada de treball es van desencadenar tota una sèrie de despropòsits que al cap del dia ens van fer gràcia però he de reconèixer que vam passar males estones. Ho podem definir com mals de cap, mala sort, nervis o “ves a saber” o “estem cansats”… el cas és que ens vam passar el dia superant obstacles. El que importa és que els anàvem guanyant tots i vam poder acabar el dia amb el mateix bon peu amb el que el vam iniciar.

Els zombies, però, no només ens van visitar a la feina. També rondaven per aquí. La meva entrada d’ahir no apareixia a la llista del lector. En Ricard m’ho va fer saber. Qui sap si era perquè vaig publicar l’entrada de matinada just abans que els monstres s’abraonessin sobre el meu son i les trapelleries paranormals ja es començaven a fer notòries. Tot pot ser. Per si de cas, aquesta entrada d’avui l’he planificat per d’aquí a una estona. A veure com es comporta.

És hora de tornar a l’escenari de la batalla amb els meus companys que ja no son zombies. Aquesta nit l’he dormida bé. Espero que sigui presagi d’un bon dia. Si més no, el començo passant per aqui i això sempre és un plaer.

Que tinguem tots un bon dia i molta salut. Cuidem-nos.