Blog

La Reina Roja, una filla del Tibet i cançons cof-cof. Diferent.

El trending tòpic d’aquests dies hauria de ser #tos o #cof-cof, no us sembla ? Molta gent està engripada, amb el coll atrapat, els pulmons empipats , amb mocs a tot arreu i tossint a tota hora. De moment me n’estic escapant. Creuem dits. Espero que vosaltres estigueu tots bé.

Una amiga em deia ahir al vespre que encara segueixen tots amb tos a casa, que no acaba de marxar. Jo, que no volia dir-li allò de ànims , paciéncia, aviat passarà… li vaig dir: inventeu-vos cançons cof-cof , serà divertit !

No em pensava que s’ho agafaria al peu de la lletra, però ho va fer, i avui m ‘ha passat un vídeo amb els seus nens cantant ” el 25 de desembre cof-cof-cof ” ben enriolats.

Mentrestant escric aquestes foteses, tinc a la falda un llibre que m’ha deixat una bona amiga. Es titula “Hija del Tibet” i conta la vida de Rinchen Dolma Taring, una dona tibetana nascuda el 1959 que va ser obligada a abandonar el seu país a causa de la repressió xina.

Estic reprenent aquesta lectura després de passar sis dies amb la família política, celebrant el Nadal.

En aquest interval de dies vaig llegir “Diferente ” de Eloy Moreno. Aquest va ser el llibre que em va caure a les mans en una àrea de servei de l’autopista durant el viatge d’anada.

A vegades he explicat que, quan viatjo per carretera, gairebé sempre trobo un llibre per llegir a les prestatgeries de les botigues de les àrees de servei i habitualment és un llibre que m’atrau a primera vista i l’adquireixo sense tenir-ne referències. Així va ser amb “Diferente” i em va agradar molt.

Ara , que ja sóc a casa de nou, passo les vesprades llegint. La lectura de “Hija del Tibet ” la compartiré amb ” Reina Roja”, La primera d’una trilogia de novel.la negra de Juan Gomez-Jurado. No llegeixo gaire novel.la negra jo, però, una vegada més, em va caure el llibre a les mans. Va ser en el viatge de tornada, mentre revisava la prestatgeria de la botigueta de l’autopista. Una senyora molt amable me’l va recomanar. Em va dir que m’enganxaria. Li vaig fer cas i m’està enganxant.

Enmig d’un grapat de llibres que, per casualitat o no, tinc a les mans, passo bones estones i em cuido de la tos.

Cuidem-nos molt tots.

Deia Salomó “La millor medicina és un ànim gojós “

Benvinguts, passeu passeu, que de les lletres en farem caliu.

2 comentaris

  • Jordi Guarinos

    M’agrada això de que els llibres apareguin a llocs insospitats de la nostra vida. Penso que nosaltres no els triem. Ens trien ells. Bon final i inici d’any! 🙂

Respon a Jordi GuarinosCancel·la les respostes

Descobriu-ne més des de El Caliu d' El•la

Subscribe now to keep reading and get access to the full archive.

Continua llegint